Pèsols Afilla

Els pèsols afilla són estimats a qualsevol edat, contenen molta proteïna vegetal, de manera que fins i tot poden substituir la carn de vedella. No és difícil cultivar una varietat, només és important seguir les regles de la tecnologia agrícola.

En aquesta varietat, el fullatge es transforma en antenes, de manera que es pot cultivar sense organitzar suports.

Els pèsols també tenen un altre nom: Afilla. Aquesta varietat pertany a l'espècie peladora.

Afilla és una planta alta la tija de la qual pot arribar als 50-55 cm.

Els pèsols són bastant grans quan estan madurs i tenen un color verd fosc. Una mongeta forma de 6 a 9 llavors.

Afilla és apreciada pel seu sabor sorprenent i la seva agradable dolçor. Els fruits de la varietat són aptes per al consum fresc i es comporten bé en conservació. Els pèsols es poden congelar sense perdre les seves qualitats beneficioses.

Pel que fa a la maduració, Afilla és una varietat primerenca.

El rendiment d'aquesta varietat es pot avaluar com a decent.

Per obtenir una collita oportuna, cal sembrar pèsols Afilla a principis de maig. Un esquema molt utilitzat és de 15-20x3 cm.La llavor està immersa al sòl per 3-5 cm.El lloc ha de ser assolellat i no esclatat.

Les llavors d'Afilla s'han de sembrar quan la temperatura de la superfície arriba aproximadament a +2 graus. El motiu d'aquesta sembra primerenca és el desenvolupament força específic de la planta. Si el treball és massa tard, en comptes de crear la massa verda forta necessària per alimentar les beines posteriors, el conreu es centrarà en l'alliberament de flors.

No es recomana sembrar pèsols Afilla durant 5 anys seguits al mateix lloc, ja que això pot provocar la infecció de les plantacions amb diversos tipus de malalties.

El procediment clau per tenir cura d'aquesta varietat és eliminar les males herbes, que alentiran el ritme de creixement de la planta. Per a això, la grapada és ideal, però s'ha de fer quan Afilla assoleixi almenys 5 cm d'alçada. És permès utilitzar herbicides segurs que s'apliquen després de la germinació.

Quan fertilitzeu el sòl per al cultiu d'aquests pèsols, intenteu utilitzar mescles de fertilitzants amb un baix contingut de nitrogen, ja que el creixement a les arrels d'aquesta planta us permet consumir aquest element de l'atmosfera. L'element més desitjable serà el molibdè. Es recomana fer adob mineral d'Afille tant a principis de primavera, abans de sembrar les llavors, com després.

Afilla reacciona bruscament a la manca d'humitat del sòl, especialment durant la floració i la fructificació. El sòl ha d'estar constantment humit, però no s'ha de permetre l'engordament, ja que llavors la planta està afectada per malalties fúngiques. Després de regar, es recomana afluixar el sòl.

La varietat Afilla té una relació especial amb el sòl on creix. El sòl ha de ser no àcid i preferiblement solt.

Afilla té una bona resistència a una malaltia tan comuna com l'oïdi.

La lluita contra malalties fúngiques o plagues quan es cultiva Afilla s'ha de dur a terme amb extrema precaució. En primer lloc, després de trobar els primers símptomes, cal recórrer a preparats industrials que tinguin propietats fungicides o insecticides.

Entre les amenaces que poden aparèixer en cultivar pèsols Afilla hi ha: vírics - mosaic, fongs - rovell, podridura d'arrels i tiges, marciment de fusarium, taca negra. Aquesta varietat també es veu afectada per plagues. Entre ells, la majoria de vegades has de fer front als pugons. Un remei popular: la infusió d'all ajuda a desfer-se'n.

Algunes malalties quan es cultiven al jardí d'Afilla es poden prevenir fins i tot en l'etapa de sembra mitjançant el tractament de les llavors amb fàrmacs antifúngics adequats.