Selva de maduixa

Entre les varietats estrangeres que han demostrat ser cultivades per jardiners russos, bielorussos i ucraïnesos, destaca favorablement la Selva de maduixa o, com s'anomena comunament, Selva.

La varietat primerenca remontant Selva és el resultat d'una selecció realitzada per especialistes nord-americans de la Universitat de Califòrnia als anys 70. segle XX. Per la seva aparença, la varietat Brighton es va creuar amb les varietats Tufts i Pajero. Les proves de Selva van donar un bon rendiment en terreny obert i en condicions d'hivernacle. Selva s'ha provat al sud de Califòrnia i parts del nord d'Europa. Des de 1984, el dret de distribució d'aquesta varietat està protegit per la patent del país productor.

Arbust vigorós i extensiu amb fulles grans i peduncles semblants. Les plantes joves formen brots molt activament.

Selva està reparada. Les baies maduren aviat. El període de fructificació comença al juny i dura fins a les primeres gelades.

El rendiment és alt, a partir d'1 kg per arbust. Sota control, en condicions de sòl protegit, el conreu americà pot donar fruits gairebé contínuament. En una zona oberta, els fruits maduren en onades (3-5 collites per temporada), el màxim de rendiment principal cau a mitjans d'estiu i dura fins al setembre o octubre (a les gelades de tardor).

Els arbustos donen una fructificació abundant en els anys 1r i 2n de la temporada de creixement.

Les maduixes sucoses de Selva semblen atractives. Fruits grans, brillants, vermell fosc, rodons-cònics. La massa d'una baia és d'uns 30-60 g L'aroma és intens, de maduixa.

El gust de la polpa ferma és de postres, moderadament dolç. A l'interior, llavors groc daurat, lleugerament vermelloses, situades gairebé a la mateixa superfície.

La polpa és vermella, però més clara cap al nucli. És molt més densa que moltes altres varietats de maduixa.

Selva es considera una cultura bastant sense pretensions. No obstant això, el nivell d'intensitat de la tecnologia agrícola utilitzada afecta els indicadors de productivitat, mida i gust.

La varietat americana Selva es planta preferentment en zones amb sòl fèrtil, moderadament solt (marga), neutre o lleugerament àcid. Però fins i tot en aquestes condicions, les plantes necessiten una alimentació regular (almenys tres vegades per temporada) amb matèria orgànica i una barreja de fertilitzants minerals. És important que la plantació no espessi. Per a això, cal controlar la il·luminació i proporcionar ventilació.

En plantar entre arbustos de maduixes, es recomana deixar una distància de 40-50 cm perquè hi hagi prou espai per a les sortides filles, donant la següent porció del cultiu.

La plantació necessita un reg intensiu durant 10 dies. Després d'això, es reguen menys sovint. Per mantenir el nivell d'humitat requerit, el sòl s'ha de recobrir (cobert amb un drap no teixit fosc).

A l'estació seca, els arbustos deixen de créixer i fructificar, els fruits es deshidraten i es couen. Segons les recomanacions dels jardiners experimentats, a les regions del sud, aquesta planta ha de créixer a l'ombra parcial i no al sol obert.

Serà més beneficiós utilitzar plàntules amb un sistema d'arrels tancats. És aconsellable arrelar el bigoti amb gots de plàstic.

Com que aquest cultivar té bigotis llargs i abundants, alguns jardiners conreen maduixes americanes com a planta enfiladissa. A prop de la mata s'instal·la un enreixat perquè el bigoti de Selva el treni, formant un racó verd natural únic al lloc.

Quan es cultiva la varietat de maduixa Selva a camp obert amb pol·linització, els jardiners no tenen problemes. Tot el que necessites és vent i abelles. Per obtenir una pol·linització d'alta qualitat en un hivernacle, hauríeu de crear artificialment un esborrany amb un ventilador amb un flux d'aire fred. Durant el període de floració de les maduixes, s'ha d'encendre durant 3 hores al dia.

Durant tota la temporada de creixement, cal aplicar fertilitzants minerals especials i matèria orgànica sota els arbustos. L'apòsit superior es realitza paral·lelament al reg.

Segons el grau de congelació a l'hivern sense neu, la varietat es va classificar com a poc resistent. A moltes regions domèstiques, en un clima típic de la zona mitjana, a Bielorússia i Ucraïna, els arbustos de maduixes poden hivernar descoberts (sota una capa de neu densa) i suportar temperatures de fins a -16 graus.

A les regions amb un clima suau, n'hi ha prou amb cobrir-les amb branques d'avet o teixit no teixit. En hiverns glaçats, s'utilitza un altre refugi. El llit està cobert amb una capa densa de torba (humus), que s'encolga el sòl per endavant.

Perquè els arbustos aguantin millor el fred, s'endurin prèviament. No cal treure les fulles, ja que escalfaran la planta de manera natural.

No es veuen afectats per la podridura grisa, així com les taques blanques i marrons. Els àcars i els àcars de la maduixa rarament afecten una planta de maduixa.

La podridura grisa pot aparèixer com a resultat de l'engordament del sòl, quan es planta en una zona ombrejada, quan les baies entren en contacte amb el sòl.

No obstant això, si la malaltia ataca, hauríeu de desfer-vos de les parts infectades de la planta i tractar la planta amb fungicides.

És important propagar arbustos de maduixes cada any mitjançant un dels diversos mètodes.

• Divisió de la mata uterina

Obtenir diversos brots d'una plàntula. Aquest mètode és un dels millors, ja que d'aquesta manera es poden conservar totes les característiques de la varietat declarades pels autors.

• Propagació de llavors

Una tasca força laboriosa, ja que primer s'han de treure de la baia i després germinar en un lloc càlid i humit, només després trasplantar-les a tests. Podeu transferir-lo a terra oberta quan les plàntules donen les primeres fulles plenes.

• Reproducció del bigoti

La manera més fàcil. Per fer-ho, ruixeu un dels bigotis de les maduixes americanes del jardí amb una capa de terra. Després d'un temps, se'n forma una plàntula. S'haurà de separar de l'arbust principal i trasplantar-lo.

En condicions favorables, el cultiu híbrid Selva comença a donar els seus fruits ja 3 mesos després de la sembra.

La densitat de les baies dóna lloc a crítiques mixtes. D'una banda, proporciona excel·lents indicadors de la conservació de les qualitats durant la transportabilitat i l'emmagatzematge, i d'altra banda, provoca insatisfacció entre els consumidors que caracteritzen les maduixes Selva com a baies massa dures, no massa sucoses i poc aromàtiques.

La varietat crida l'atenció dels productors de fruites a la venda. Quan es transporta a llargues distàncies, la maduixa conserva la seva forma natural, les baies romanen apetitoses i no flueixen.

Aquestes baies són molt apreciades pels experts culinaris. Les maduixes delicioses es consumeixen amb entusiasme, compotes fresques i fragants i d'elles se'n cuina melmelada dolça. Les maduixes també són bones per congelar per a un ús futur. Després de la descongelació, conserva la seva aroma i fermesa. No es torna aquós i sense sabor.