Rosa del Nil Blau

La varietat de rosa amb el nom romàntic Blue Nile es va criar l'any 1976 a partir del viver francès Georges Delbar. Per descomptat, el principal avantatge d'aquesta varietat és el color exòtic dels seus pètals.

Les roses de la varietat Blue Nile, també coneguda com Blue Nile, són flors de te híbrides destinades al cultiu i al cultiu decoratiu. La planta forma un arbust erecte cobert d'espines llargues i fulles brillants de color verd fosc asseguts sobre pecíols llargs. La planta es forma força compacta, creix en alçada entre 100 i 150 centímetres i augmenta de diàmetre fins a 70-100 centímetres. Els brots de l'any en curs són de color verd clar i les plantes perennes s'enfosqueixen amb el temps i es tornen marrons gradualment. El sistema radicular de l'arbust és potent i bastant profund.

Les flors força grans i densament doblades aconsegueixen un diàmetre d'11-12 centímetres. Tenen una forma elegant i creixen sols o en 2-3 cabdells. El color de 45-60 pètals, malgrat el nom, no és blau, sinó lila pàl·lid. El color inusual persisteix durant tot el període de floració. L'aroma de la rosa del Nil Blau és força brillant. Hi predominen les notes afruitades, però també se sent cítric.

La varietat de rosa del Nil Blau és força resistent. Les seves tiges i el seu sistema radicular es mantenen sense canvis quan la temperatura baixa a -24 graus. Com a híbrid, el cultiu té una immunitat força forta que proporciona protecció contra malalties i plagues. La planta no té por dels salts de temperatura i la falta temporal de reg. No hi ha inconvenients particulars en aquesta varietat, excepte que es pot esmentar la presència d'espines.

La floració de les roses del Nil Blau es repeteix i es perllonga, de juny a novembre. Tot el procés sol tenir lloc en tres ones. Els primers brots s'obren al juny sobre tiges perennes. Això és seguit d'un període latent i, al cap d'un temps, comença una segona onada als brots de la temporada actual. Per tercera vegada, les flors s'obren a mitja tardor, poc abans de l'arribada de les gelades.

La rosa del Nil Blau es pot plantar de març a octubre. Al sud, l'esdeveniment s'organitza a la primavera, al març-abril i a finals d'octubre, i en climes temperats, les obres comencen no abans del maig. Per al cultiu, cal escollir un lloc ben il·luminat, però sense oblidar que la planta no pot estar sota el sol abrasador tot el dia, i cap al migdia necessitarà ombra des del costat sud. També és important que les flors no estiguin exposades a corrents d'aire i que el lloc tingui protecció contra la tramuntana. El sòl Blue Nile necessita fèrtil, lleuger i transpirable.

També és necessari que hi hagi una capa de drenatge al lloc. El sòl sorrenc-argilós amb una acidesa de 5,6-6,5 pH es considera òptim per a les roses. Els sòls sorrencs i àcids pesats, així com els caracteritzats per l'engordament i l'aparició propera d'aigües subterrànies, són categòricament inadequats per a la plantació de plàntules.Abans de la plantació directa, el sòl s'excava a una profunditat de 40 centímetres, i també s'alimenta amb compost, sulfat de potassi, superfosfat i fertilitzants minerals complexos com Agricola. Les dimensions del forat es determinen de manera que el lloc d'empelt s'aprofundeix en 3-5 centímetres i les arrels es distribueixen uniformement. El forat s'omple amb una barreja de sorra, fertilitzants i terra, que es rega immediatament amb alta qualitat.

Una plàntula d'una rosa de la varietat Blue Nile es selecciona necessàriament saludable, amb una tija forta, un sistema radicular ben desenvolupat i l'absència de cabdells florits. Abans de plantar, es retallen les arrels i es submergeixen en aigua durant un parell d'hores perquè es saturen d'humitat. Després de submergir la plàntula al forat, els buits es cobreixen amb terra i la superfície es compacta. També es recomana organitzar un petit farcit de terra en un cercle, que millorarà el flux d'humitat a les arrels.

No es recomana regar les roses del Nil Blau massa sovint, però és abundant. En principi, és millor centrar-se en l'estat de la terra per evitar que s'assequi, però per als principiants, podeu complir la regla de reg un cop a la setmana, utilitzant 5 litres per cada arbust. L'aigua s'ha de posar i escalfar al sol. S'ha d'abocar en un raig prim, procurant que no caiguin gotes sobre les fulles i els brots. En els estius calorosos, la freqüència de reg augmenta, i al final de la floració, generalment s'atura.

Dels fertilitzants, les plantes responen millor a les barreges minerals seques barrejades amb terra, així com a fems i humus. L'apòsit superior s'ha d'aplicar a la primavera, així com durant l'ovari dels brots. Mentre les roses estan florint, no es recomana fertilitzar-les, però la introducció de barreges de potassa i fòsfor serà útil abans de preparar-se per a l'hivern. La poda dels rosers s'organitza tres vegades per temporada. A la primavera s'eliminen les tiges que s'han congelat o trencats durant l'hivern, i a l'estiu s'eliminen les flors marcides. També val la pena esmentar que en climes freds és costum tallar la mata a 75 centímetres.

A la tardor s'eliminen les branques danyades i massa llargues. Com a preparació per a l'hivern, la rosa del Nil Blau s'ha de cobrir amb una gruixuda capa de fullatge sec i branques d'avet després de la poda. En mesos especialment freds, es munta un marc per sobre de l'arbust, cobert amb embolcall de plàstic.