Roses arbustives: què són i com cultivar-les?

Les roses arbustives van aparèixer fa més de 50 anys. Immediatament van començar a guanyar popularitat entre els jardiners. Les plantes han actuat com una excel·lent alternativa a les varietats capritxoses i termòfiles, gràcies a les quals s'han convertit en una de les espècies més conreades al nostre país.

Rose shrub (de l'anglès shrub) és un arbust florit que pot suportar fàcilment els hiverns freds. Al mateix temps, algunes varietats, per exemple, la rosa canadenca, poden suportar fàcilment les gelades de 40 graus. Les plantes d'aquesta espècie pertanyen a la categoria de parcs i són àmpliament utilitzades pels paisatgistes i jardiners. Avui, el nombre de varietats de matolls de roses és de diverses desenes. Els experts els subdivideixen condicionalment en tres categories, cadascuna de les quals conté plantes amb característiques morfològiques similars. La classificació és informal i només s'utilitza per estructurar dades quan es descriuen varietats.

• El primer grup inclou Roses arbustives angleses, criat pel famós criador britànic David Austin a finals del segle passat. La seva característica distintiva és la inusual forma "anglès" de la flor, per la qual les plantes van rebre el nom no oficial de "roses nostàlgiques". Es van prendre com a parelles parentals individus de roses borbòniques, de Damasc i franceses, així com exemplars de varietats modernes de roses de te híbrides i floribunda. Les roses arbustives angleses es distingeixen pel seu aroma insuperable, llargs períodes de floració i potents cabdells. El grup inclou un gran nombre d'híbrids amb diferents ritmes de creixement i alçades de brots.

• El segon grup inclou roses cobertes del sòl, l'alçada del qual pot variar des dels 20 cm fins als 2 m. Els arbustos que pertanyen a aquest grup poden ser rastreigs o caiguts. Es distingeixen per altes propietats decoratives i sense pretensions. Durant la floració, la planta cobreix el terra amb una catifa exuberant, donant a l'espai del jardí un aspecte elegant.

• El tercer grup de matolls de roses està representat per plantes Selecció canadencacapaç de suportar temperatures de fins a -40 graus. Aquesta categoria és la més resistent a les gelades i la més comuna a les zones de clima temperat i fortament continental.

A més de les diferències òbvies, també hi ha una sèrie de característiques que són característiques de totes les plantes d'una espècie determinada.

• Les roses arbustives es caracteritzen per una floració contínua, que comença a principis de juny i acaba amb l'aparició de les primeres gelades. Les flors es substitueixen durant tota la temporada de creixement, augmentant així les propietats decoratives de l'arbust. L'única excepció és la varietat "Fritz Nobis" (lat. Fritz Nobis), que és una sola planta amb flors.
• L'espècie es distingeix per una gran varietat d'inflorescències, entre les quals hi ha formes i textures clàssiques, i cabdells completament inusuals pel seu color i estructura.
• Gairebé totes les varietats de matolls de roses tenen una aroma brillant i rica, gràcies a la qual l'arbust literalment fa una olor fragant durant tot el període de floració.
• La resistència a les gelades és una de les qualitats més importants d'un arbust, que el distingeix favorablement en el context d'altres tipus de plantes de jardí i parc.
• Les roses arbustives són immunes a la majoria de malalties típiques d'altres tipus de roses, la qual cosa, combinada amb la seva absoluta despretensió, les converteix en la millor opció per als jardiners novells.
• Els arbustos de gairebé totes les varietats es distingeixen per la seva densitat, potència i volum, i alguns exemplars arriben als 2 metres d'alçada i sovint actuen com a decoració principal del jardí.
• Les roses arbustives van bé amb qualsevol altre tipus de roses, es poden cultivar amb elles al barri sense por.

A causa de la senzillesa absoluta de la cura i la resistència a les malalties, les roses arbustives són objecte de molta atenció dels criadors, que creen cada cop més nous híbrids. En aquest sentit, és més correcte iniciar una revisió de varietats populars amb noves espècies obtingudes pel famós criador David Austin. Totes les plantes criades per ell són representants de l'anomenat grup anglès, es diferencien en la brillantor dels colors i la singularitat de l'aroma de les flors.

• Varietat "Desdemona" (Eng. Desdèmona) es caracteritza per tenir uns ovaris de color préssec clar, que quan s'obre el brot adquireixen un color blanc amb una lleugera tonalitat rosada. Les flors desprenen l'olor de la mirra, conserven perfectament la seva forma després de forts vents i pluges intenses.

• Matoll de roses "Ansent Mariner" (anglès The Ancient Mariner) es distingeix per les seves flors dobles de color rosa brillant de gran mida, que cobreixen uniformement tot el matoll. Un tret característic de la varietat són els estams de color daurat i la capacitat de la planta per florir contínuament fins a l'inici del fred.

• Varietat "Poets Waif" (anglès The Poets Wife) es distingeix per un arbust esfèric baix i flors brillants de color llimona que no són propenses a esvair-se. En l'etapa inicial de la floració, el brot desprèn una persistent olor de llimona i, en l'última etapa, adquireix una nota dolça.

• Matoll de roses "Tranquil·litat" (English Tranquility) és un arbust rodó amb flors blanques com la neu i olor de poma. A causa de les seves altes qualitats decoratives, la varietat s'utilitza sovint per enjardinar parcs i places.

• Varietat "Bonanza" (Bonanza) és un arbust de flors llargues amb pètals de diferents colors: l'interior del brot és taronja assolellat, i l'exterior és de color rosa. Quan el brot està completament obert, es poden veure els estams de color daurat a l'interior. Un tret característic de la varietat és la seva capacitat d'auto-neteja, per això la planta no necessita poda i regula de manera independent la seva cobertura foliar i el nombre de cabdells.

• Matoll de roses "Belvedere" (Belvedere) té flors grans de color préssec i es veu molt bé en les plantacions de grup. La planta té una aroma lleugerament àcida que perdura durant tot el període de floració. Quan es creen les condicions més favorables, alguns arbustos creixen fins a 1,2 m La floració es produeix contínuament, però la formació de flors més intensa es produeix a la primera onada, seguida de diversos cicles més febles. El desavantatge de la varietat és que augmenta, en comparació amb altres espècies, la susceptibilitat a diverses malalties, per exemple, el mildiu en pols.

• Matoll de roses "Annie Duprey" (lat. Anny Duperey) és un arbust de fins a 100 cm d'alçada amb flors brillants de color groc llimona amb una lleugera olor cítrica. La planta és capaç de suportar gelades fins a -23 graus, és altament resistent a malalties com l'oïdi i la taca negra. L'inconvenient de la varietat és la seva poca resistència a la pluja, en què els brots no s'obren.

• Varietat "Schneevitchen" (lat.Schneewitchen) va ser criat el 1958, és un dels primers. L'arbust creix fins a 150 cm, es distingeix per una potent ramificació. La planta té petits cabdells verd clar que es converteixen en flors blanques semidobles de 6-7 cm de mida, la floració és abundant i contínua durant tota la temporada de creixement. També hi ha una alta resistència a malalties i plagues, cosa que fa que la varietat sigui molt popular entre els estiuejants novells i els jardiners.

• Matoll de roses "Abraham Derby" (lat. Abraham Darby) és un fort arbust de forma rodona de fins a un metre i mig d'alçada. La planta es distingeix pels cabdells de forma clàssica, que es converteixen en flors densament doblades de color rosa pàl·lid o albercoc. La varietat és de floració primerenca i floreix contínuament fins al molt fred. La planta té fulles brillants, és resistent a les malalties i fàcil de cuidar. L'únic inconvenient és la tendència de les flors a caure, que es deu a la seva gran mida (fins a 14 cm) i al seu gran pes. La rosa pot suportar temperatures de fins a -29 graus, però té una feble resistència a la pluja, durant la qual les flors no s'obren.

• Varietat "rococó" representat per un arbust de fins a 150 cm d'alçada, cobert de grans flors d'albercoc (fins a 10 cm). Les flors estan disposades en grups, tenen pètals dobles ondulats inusuals, suporten perfectament els efectes de la pluja i els forts vents laterals. Durant la floració, els pètals s'esvaeixen una mica i, a l'etapa final, es converteixen en crema de perles. La planta és altament resistent a l'oïdi i la taca negra.

• Matoll de roses "Manstead Wood" (Rose Munstead Wood) és una varietat criada per D. Austin, que és un arbust de fins a 100 cm d'alçada.Les flors de vellut vermell fosc tenen fins a 75 pètals i es distingeixen per una aroma de móra amb subtils notes de nabiu i pruna. La resistència a les gelades de la varietat és de -23 graus, no hi ha cap predisposició particular a les malalties.

• Varietat "Blanc Meyandecor" pertany al grup de la coberta del sòl i és de mida inferior. La seva alçada varia de 30 a 50 cm, però el diàmetre de la flor arriba als 10-15 cm Els cabdells tenen 70-80 pètals blancs purs, i la floració dura des de principis de juny fins a finals d'octubre. La diferència entre "Blanc Meyandecor" d'altres varietats és la capacitat de suportar temperatures inferiors a -40 graus, així com una gran resistència a les malalties fúngiques.

• Matoll de roses "Artemis" (lat. Artemisa) és capaç de suportar gelades fins a -23 graus, és una planta força exigent per cuidar. La varietat necessita un sistema de drenatge, una alimentació regular i una bona il·luminació. L'arbust es veu bé tant en el fons de les composicions del paisatge com amb una sola plantació.

• Varietat "Cosmos" molt resistent a la taca negra, es diferencien en flors dobles densament dobles en forma de copa d'un to blanc cremós, amb una lleugera aroma.

La clau per a una bona salut vegetal és la correcta selecció de les plàntules i la plantació correcta. La millor opció són les roses anuals, excavades amb cura i ben conservades. En comprar-los, el primer que cal fer és examinar acuradament l'escorça, que hauria de tenir tots els signes de lignificació., però, no estigui arrugat i massa sec. També heu de parar atenció a les arrels. Una lleugera sequedat no és un inconvenient seriós i es pot corregir fàcilment posant-los en aigua freda durant un dia. El següent pas serà la selecció i preparació d'un lloc de plantació, que dependrà completament de la varietat de roses. Així, les plantes amb arbustos forts i flors que no es cremen al sol es poden col·locar en una zona ben il·luminada, mentre que les varietats propenses a la pèrdua de color dels brots es col·loquen millor en un lloc lleugerament ombrejat.

També s'ha de tenir en compte la mida a la qual creix una planta adulta.Per tant, quan es planta un arbust voluminós i alt, cal triar un lloc on es puguin col·locar els arbustos veïns a una distància d'entre un i mig i dos metres l'un de l'altre. Tanmateix, en plantar varietats grans, cal recordar que amb el temps, els seus troncs es tornaran rígids i no tindran una coberta de fulles. Per tant, les varietats de mida inferior se solen plantar davant de plantes altes, que poden tancar posteriorment els troncs nus. Les roses més petites es poden plantar a 50 cm de distància. El patró d'aterratge és el següent:

• un parell de setmanes abans de l'esdeveniment, s'introdueix torba o compost al sòl i s'excava bé;
• els forats solen fer-se de mida quadrada amb una mida de 0,5x0,5 m i una profunditat de 50-60 cm;
• el forat preparat s'omple 1/3 amb terra i es rega abundantment amb una solució de fertilitzants;
• la plàntula es col·loca al mig del forat, les arrels s'adrecen, s'escampen amb cura amb terra i s'acumulen lleugerament;
• el sòl al voltant de la tija s'enmulla amb serradures i es rega amb aigua neta.

Fer créixer un arbust de roses no és difícil fins i tot per als principiants. Les plantes no requereixen condicions especials, i la cura consisteix en reg regular, poda i preparació per a l'hivern.

Les roses arbustives necessiten un reg abundant poc freqüent i una alimentació estacional, que consisteix en preparats a base de potassi, calci i fòsfor. No es recomana regar les plantes sovint i a poc a poc, ja que això pot provocar el seu marcit gradual. Quan es creixen arbustos en climes secs i càlids, les roses s'han de regar un cop per setmana, i a les regions amb climes moderadament humits i humits, un cop cada 10 dies. Es recomana regar d'hora al matí o al vespre després de la posta de sol.

Gairebé totes les varietats de matolls de roses necessiten una poda regular per rejovenir els arbustos. La poda de tardor es considera la més significativa, que es recomana dur a terme en el procés de preparació de les plantes per a l'hivern. En aquest moment, s'eliminen les branques joves i immadures, degut a la seva capacitat per acumular una gran quantitat d'humitat, que es convertirà en gel a l'hivern. A més del creixement jove, les fulles i els brots restants, així com les branques malaltes i sospitoses, estan subjectes a eliminació. Si no s'eliminen, la matèria orgànica restant començarà a podrir-se i provocarà l'aparició d'infeccions per fongs.

La següent poda es fa a la primavera, just després de l'obertura de les plantes. En aquesta etapa es tallen les branques congelades i mortes, deixant només les més fortes, amb un gran nombre de cabdells. Les tiges principals s'han d'escurçar aproximadament 1/4, i els brots laterals en 1/3. Només la part superior del cap es talla de les branques arquejades i l'arbust erecte de mida inferior es talla per la meitat. Quan es poda, cal assegurar-se que quedin almenys 8 brots a cada brot truncat. Cada tres anys es tallen els brots, rejovenint així l'arbust.

Malgrat les altes qualitats resistents a les gelades de moltes varietats, les roses arbustives necessiten refugi. Al sud, per a això, n'hi ha prou d'aïllar la zona de l'arrel amb una capa de terra i, més a prop de l'hivern, cobrir-la addicionalment amb serradures. A les regions més fredes, les tiges llargues i les branques rastrejades es dobleguen a terra i es cobreixen amb branques d'avet o fulles seques. A les zones amb un clima fortament continental, així com en condicions d'hivern sense neu, també es col·loca material no teixit a sobre de fulles i branques d'avet. El més important és no oblidar-se de treure el teixit a temps quan arribi el desglaç de la primavera. En cas contrari, els arbustos començaran a triturar i es tornaran vulnerables a les malalties fúngiques.

Les roses arbustives semblen molt harmonioses al paisatge de les zones de jardins i parcs i són molt valorades pels dissenyadors.Les plantes s'utilitzen sovint per crear tanques florides vives, plantant-les al llarg del perímetre del lloc o en un dels seus costats. Quan planteu varietats altes, heu de tenir cura dels suports, que s'amaguen millor darrere d'un arbust de creixement baix plantat al llarg de la primera línia. Aquest tipus de capes sembla molt impressionant, sobretot amb la selecció correcta de tons.

A més, les varietats de mida inferior es veuen molt bé amb els arbres de fulla perenne, posant l'accent en la combinació harmònica de flors i agulles. Les varietats de coberta del sòl que s'arrosseguen a terra s'utilitzen per decorar vessants i vorals, i les tiges massa llargues s'aixequen del terra i es fixen en estructures arquejades. Els arbustos individuals plantats a la gespa o al llit de flors també semblen bonics. Amb les plantes veïnes seleccionades correctament, l'arbust semblarà un element independent del disseny del paisatge. El més important en aquest cas és no sobrecarregar el llit de flors amb flors brillants i grans, en cas contrari, la rosa es pot perdre al fons.

Seria adequat plantar plantes verdes sense flors amb fulles grans, gespa i decorar el llit de flors amb una instal·lació de pedra natural. En aquest cas, les flors brillants del shtrab emfatitzaran perfectament la verdor sucosa del llit de flors i l'elegància del conjunt de pedra. A més, les roses arbustives van bé amb plantes com la tuia, el ginebre, l'avet i el camp. Aquí teniu alguns exemples bonics de com decorar el territori amb aquests colors.

• Les roses arbustives cobertes del sòl en plantacions individuals semblen molt harmonioses.
• Les roses arbustives es combinen amb èxit amb fulles grans de plantes sense flors.
• Un sol arbust alt a la vora d'un estany artificial sembla molt elegant.
• Una bardissa de matolls de roses pot animar el lloc i dissimular amb habilitat la tanca.
• Un arc de jardí decorat amb matolls rastreros és un bon exemple de paisatgisme vertical.
• Les roses delicades i la pedra freda són l'harmonia de la natura.
• Plantar en grups de 3-5 i la correcta formació de corones ajudarà a aconseguir l'efecte d'una bola en flor.

Per obtenir informació sobre com cultivar roses arbustives, mireu el següent vídeo.