Raïm Catalunya

El raïm Catalunya és un híbrid de nova creació que té bona fama. Aquesta varietat és popular no només entre els estiuejants i els viticultors, sinó també entre els agricultors. Les propietats especials de Catalunya distingeixen la varietat d'altres tipus de raïm i la converteixen en la millor opció per a la plantació.

El criador Alexander Burdak va creuar dues varietats de raïm: Talisman i mantell de Borgonya. El resultat és una espècie híbrida anomenada Catalunya. Catalunya va rebre un aspecte decoratiu i atractiu del mantell de Borgonya, mentre que va agafar prestat el seu gust del Talisman. Un simple encreuament entre les dues varietats de raïm va donar com a resultat el millor híbrid sense pretensions d'alt rendiment. L'autor classifica la seva varietat com una espècie de color vermell-violeta fosc i la distingeix com a varietat de taula.

Catalunya és una de les varietats de raïm creuades amb èxit, capaç de produir una collita des del primer any després de la sembra. Aquesta espècie es caracteritza per grans arbustos i la maduració de molts fruits grans que no s'esquerden. La maduració dels brots es produeix al llarg de tota la seva longitud

Catalunya es considera una varietat primerenca. A les regions del sud, aquests raïms maduren en 90 dies. La baia es pinta molt aviat, però durant un temps no l'has de tocar, per no tenir fruits àcids. El cultiu es pot collir a finals de juliol. A les regions del nord, la collita comença a principis o mitjans de setembre.

Un fet interessant és que no hi ha baies madures i verds als raïms. És a dir, el procés de maduració de la fruita es produeix simultàniament. Les baies no s'esquerden ni s'enfonsen, cosa que permet que els raïms romanguin als arbustos durant molt de temps, acumulant més sucre.

Els raïms de Catalunya són grans, ramificats, mig friables, i tenen una forma cònica àmplia. La densitat mitjana permet que les baies estiguin ben ventilades i no es deformen. Les pintes són llargues, de color verd clar o rosat, molt resistents. Pràcticament no hi ha pela de baies.

El pes mitjà d'un raïm és de 522 grams. Al cap d'uns anys, quan l'arbust es torna madur, el pes pot arribar a 1 quilogram. La vinya és forta, per la qual cosa és bastant capaç de suportar aquest pes. L'aspecte i l'elegància dels raïms ve donada pels fruits de la mateixa mida.

La baia a Catalunya és molt gran, d'un sol calibre, de forma oblonga. El color pot ser vermell-violeta o granat profund. La densa floració de la pruna dona a la fruita un atractiu especial. La longitud mitjana de les baies és de 38 mm, el diàmetre és de 24 mm i el pes pot oscil·lar entre 15 i 18 grams.

La polpa del raïm és densa, cruixent i carnosa. El gust harmònic ric i aromàtic s'assembla a la cirera dolça, hi ha una lleugera astringència. La pell densa protegeix la fruita dels danys, però és fàcil de mastegar i barrejar amb la polpa. Catalunya és un raïm molt dolç i sucós amb un baix índex d'acidesa, totalment coherent amb el tipus de taula.

Abans s'ha dit que Catalunya és una espècie d'alt rendiment.És capaç de donar una collita el primer any: pot ser un o dos raïms, però la qualitat de les baies no diferirà de cap manera de les collites posteriors. Els anys següents, quan la vinya sigui prou forta, cadascun dels brots serà capaç de suportar diversos raïms. L'alta productivitat dels brots permetrà la formació d'una collita repetida als fillastres, però, la mida del raïm serà més petita de l'habitual.

A l'hora de fer créixer a Catalunya, cal vigilar el creixement i el ple desenvolupament de l'arbust. Els esqueixos arrelen bé i formen un rizoma fort. La vinya madura bé i els brots d'agafar no necessiten lliga.

És millor plantar plàntules a mitja tardor. El lloc ha d'estar situat en un lloc assolellat i pla, amagat de corrents d'aire i vents forts. Els planters que es plantaran han de tenir una tija lleugera amb arrels blanques desenvolupades. Abans de plantar, la plàntula es remulla amb aigua durant dos dies i després es col·loca en una solució feble de permanganat de potassi. Després de la plantació, l'àrea propera a la plàntula s'ha de tapar i l'exemplar en si s'ha de lligar a una clavilla.

Catalunya té flors bisexuals, de manera que la pol·linització es produeix fins i tot en les èpoques més desfavorables per a la floració.

La poda oportuna i correcta és molt important per a Catalunya. Cal tallar els brots vells i danyats. Es diferencien de la resta de l'escorça grisa i escamosa. Si la planta està malalta o ha estat atacada per plagues, es realitza immediatament la poda de fulles, ceps o brots.

El reg regular és necessari durant la temporada de creixement, perquè en aquest moment s'està formant la collita futura. A més, es permet el reg abundant i el mulching del sòl en temps secs. Però és important no permetre l'engordament del sòl, per no destruir les plàntules. Durant el període de maduració de les baies, el reg de Catalunya s'atura completament per evitar l'aigua dels fruits i l'aparició de malalties fúngiques.

El millor amaniment de Catalunya es fa dos cops l'any: abans de l'època de creixement i després de la floració. Podeu utilitzar fertilitzants com fems, humus, fòsfor i potassi.Abans de l'inici de la temporada de creixement, s'utilitza adob nitrogenat, que contribueix a la millor formació de fulles, peduncles i baies. És molt important parar atenció a la quantitat d'adobs i les seves dosis d'aplicació, perquè Catalunya no tolera bé una sobredosi.

Catalunya és un híbrid resistent a les gelades que pot suportar temperatures de fins a -23 graus. A les regions del sud, aquests raïms no s'han de cobrir. Si no hi ha neu o molt poca neu, s'aconsella tapar les arrels de la congelació.

A les latituds mitjanes o nord, els rizomes s'han d'aïllar. Les vinyes estan cobertes amb paper d'alumini. Així, es creen condicions d'hivernacle. Després de la nevada, les nevades augmenten i protegeixen el sòl de la congelació.

El creador de Catalunya va intentar que el raïm híbrid fos resistent a moltes malalties i plagues. L'arbust no es veu afectat pel mildiu, el mildiu en pols i el floridura gris. Però hi ha una sèrie de malalties que poden perjudicar aquest raïm.

• Antracnosi. Es caracteritza per marcir-se de fulles, raïms i brots. Els preparats de coure i els fungicides serveixen de profilaxi.
• Clorosi. Provoca el groguenc de les fulles, el creixement i el desenvolupament lent de la vinya, com a conseqüència de la qual cosa s'atura la producció de clorofil·la. En aquests casos, s'utilitzen sulfat fèrric i apòsit superior. També és desitjable millorar el drenatge i eliminar l'aigua estancada al sòl.
• Càncer bacterià. Una malaltia mortal que pot passar de les eines de jardí. S'arrela una planta malalta i s'eliminen totes les arrels del sòl, després es desinfecten el sòl i l'equip.

A causa de la densa pell del raïm, les vespes i altres plagues pràcticament no molesten els arbustos de Catalunya. L'única plaga de l'espècie és l'àcar de feltre, que viu a la part posterior de la fulla i s'alimenta de la saba de la planta. En la lluita contra l'àcar, s'utilitzen amb èxit acaricides i preparats de sofre, i el tractament amb líquid de Bordeus evita l'atac de les erugues al raïm a la primavera.

Un altre avantatge important de Catalunya és un alt nivell de conservació en fresc. El cultiu es pot emmagatzemar durant molt de temps en un celler o en una habitació fresca. Al mateix temps, no es perd el gust i la presentació del raïm. Catalunya és capaç de suportar el transport a llarg termini sense canvis externs: els raïms no es deformen i les baies no s'esquerden.